Abans eren per no usar ulleres graduades. Després van ser per canviar el color dels ulls. Ara són per potenciar i donar lluentor a la mirada. Estem parlant de les lents de contacte… “lentilles” per als amics.
Des que es van inventar les lents de contacte, atribuïdes ni més ni menys que a Leonardo da Vinci, allà per l’any 1500, l’evolució de les lentilles ha anat de la mà als descobriments de la ciència.
Sàpiguen vostès que les primeres lents de contacte eren de vidre i ocupaven tot el globus exterior de l’ull. Fins a l’any 1938 no es van construir totalment de plàstic, però eren enormes, gruixudes i dures. El 1947 ja es va aconseguir fabricar la primera lent de contacte de plàstic segons el concepte modern, i encara que eren de material rígid, van ser molt més primes i molt petites, doncs solament ocupaven la part transparent de l’ull: la còrnia, i per això se’ls va anomenar durant moltes dècades “micro-lentilles corneales”.
Ara bé, el mèrit de la invenció de les actuals lents de contacte toves l’hi devem als investigadors txecoslovac. Concretament al director de l’institut de Química Macromolecular de Praga, el Dr. Otto Wichterle, que juntament amb el seu equip va presentar en 1963 les primeres lentilles anomenades “hidròfiles”, que el seu material hidrogèlic, o sigui completament tou i aquós, permetia l’intercanvi de productes metabòlics a través del mateix. Dit en paraules planes: que les llàgrimes travessen la lentilla per alimentar la superfície de l’ull.
A partir d’aquesta data les lents de contacte toves cada vegada ho van ser més, i a més van guanyar en porositat, en permeabilitat, i en resistència al trencament, i al mateix temps es van aconseguir construir moltíssim més primes.
D’altra banda es van aconseguir fabricar en totes les graduacions, fins i tot d’astigmatismes. L’altre gran embranzida tecnològica va ser crear les lentilles d’usar i tirar, la qual cosa va significar l’ús massiu de les mateixes amb unes condicions higièniques mai abans somiades. Com la investigació de la química orgànica no es para, al poc temps es van aconseguir produir lentilles d’un sol ús que s’usen durant setmanes sense llevar-les-hi de l’ull.
Lentilles que realcen mirades
Però tornem a l’estètica de la nostra cara, al realçament dels nostres ulls. Si recorden vostès, no fa molts anys van sortir al mercat les primeres lents de contacte de color, i encara que al principi no van aconseguir ser massa naturals per canviar el color dels nostres ulls, els investigadors de tothom es van bolcar davant aquest incipient mercat de moda, de pura moda.
Actualment s’han aconseguit fabricar lentillas amb tints molt més naturals que permeten el canvi complet del color dels nostres ulls. I també un gran avanç per a les consumidores i consumidors d’estètica facial: les lents de contacte que realcen o potencien el propi color dels nostres ulls i fins i tot unes altres que afegeixen a la mirada partícules bronzejades i lluminoses que s’il·luminen i brillen a la llum.
En fi, alguna cosa no apte per a cardíacs quan una bella donzella t’atravessa una llança amb els seus ulls equipats…d’amor.